(Bazentin-le-Petit, Picardia, 1744 – París, 1829)

Paleontòleg. Cursà carrera eclesiàstica seguint la voluntat del pare, fins que un cop mort aquest, va deixar el seminari i va ingressar a la milícia, on va obtenir el grau d’oficial. Abandonà posteriorment l’exèrcit i es traslladà a París, on va estudiar medicina i ...

(Bazentin-le-Petit, Picardia, 1744 – París, 1829)

Paleontòleg. Cursà carrera eclesiàstica seguint la voluntat del pare, fins que un cop mort aquest, va deixar el seminari i va ingressar a la milícia, on va obtenir el grau d’oficial. Abandonà posteriorment l’exèrcit i es traslladà a París, on va estudiar medicina i història natural. Col·laborador del comte de Buffon (1707-1788), va succeir-lo com a responsable del Jardin du Roi, que contribuiria a convertir en una institució moderna després de la Revolució Francesa. Des del 1794 va ocupar la càtedra de zoologia del Muséum national d’histoire naturelle, on es va dedicar a l’estudi i classificació sistemàtica d’animals invertebrats.

A la seva obra Philosophie zoologique (1809) formulà una teoria evolutiva de les espècies on emfasitzà el paper de l’ambient, la natura, en la conformació de les característiques físiques dels animals; concebé l’evolució com el resultat de l’adaptació progressiva de les espècies al medi ambient.

Lamarck va contribuir a obrir el debat entorn de l’evolucionisme, que resultaria fonamental en el decurs de la vida científica del vuit-cents. La seva hipòtesi evolutiva va ser rebutjada i fermament combatuda, entre altres, per George Cuvier (1769-1832), qui va mantenir una cèlebre polèmica l’any 1830 a l’Académie des Sciences de París amb Geoffroy Saint-Hilaire (1772-1844), destacat partidari de l’evolucionisme, qui al seu torn havia estat l’encarregat l’any abans de fer els elogis fúnebres a Lamarck per encàrrec del Muséum.