(Bourg-en-Bresse, Ain, 1803 – París, 1875)

Va destacar especialment com a literat, historiador i polític. Fou un dels principals introductors de Herder (1744-1803) a França, del qual va traduir l’obra Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat . Exercí com a professor de literatura estrangera a Lió ...

(Bourg-en-Bresse, Ain, 1803 – París, 1875)

Va destacar especialment com a literat, historiador i polític. Fou un dels principals introductors de Herder (1744-1803) a França, del qual va traduir l’obra Idees sobre la filosofia de la història de la humanitat . Exercí com a professor de literatura estrangera a Lió a partir de 1839, fins que el 1841 va esdevenir professor de llengua i literatura meridionals al Collège de France, al costat de Jules Michelet (1798-1874). Destacà com a defensor de les idees liberals i democràtiques, i va mostrar-se partidari d’un cristianisme laic d’inspiració protestant que el va enfrontar amb l’Església catòlica i, especialment, amb els jesuïtes. Republicà convençut, va participar inicialment de la revolució de 1848 i va veure’s obligat a exiliar-se després del cop d’Estat del 2 de desembre de 1851. Visqué a Brussel·les i, posteriorment, a Ginebra; malgrat l’amnistia de 1859, va rebutjar de tornar a França fins la fi de l’Imperi el 1870. Un cop tornat participà de la reflexió de la intel·lectualitat francesa estimulada per l’impacte de l’«any terrible» de 1870-1871, amb La République , conditions de la régénération de la France (1872) i L’Esprit nouveau (1875).