Es tracta d’una revista, editada a Madrid, de periodicitat setmanal (“todos los domingos, número suelto: 4 reales”) d’ençà la seva aparició l’1 de març de 1874 fins al mes de gener de 1880, en què va passar a ser bimestral, els dies 5 i 20 de cada mes, fins al ...

Es tracta d’una revista, editada a Madrid, de periodicitat setmanal (“todos los domingos, número suelto: 4 reales”) d’ençà la seva aparició l’1 de març de 1874 fins al mes de gener de 1880, en què va passar a ser bimestral, els dies 5 i 20 de cada mes, fins al darrer número, corresponent al 20 de juny de 1880.

El positivisme és la filosofia i l’esperit que anima el nucli doctrinal de la revista, per bé que això no impedeix en absolut la presència d’altres corrents filosòfics (krausisme, krausopositivisme, neohegelianisme, neokantisme, reacció antihegeliana, etc.), d’alguns debats on s’exposen posicions diametralment antagòniques (particularment l’anomenada “polèmica sobre la ciència espanyola” entre Menéndez Pelayo i Manuel de la Revilla, el 1876) o fins i tot la publicació d’articles explícitament antipositivistes. Malgrat aquesta pluralitat de veus, la Revista Europa és tan bé un portaveu del materialisme científic naturalista, de l’evolucionisme; a les seves pàgines hi trobem exposades la doctrina evolucionista de Darwin, el monisme materialista de Haeckel i l’universalisme evolucionista de Spencer. Del positivisme britànic i francés la revista publica importants articles de Thomas Henry Huxley i John Tyndall, d’Emile Littré i sobretot de Théodule Ribot, que desenvolupa el seu treball en el camp de la psicologia positivista i experimental.

Un altre debat de fort ressò a la Revista europea es produeix en el camp hegelià, corrent que a la dècada dels setanta s’havia reactivat a tota Europa, particularment a Anglaterra i a Itàlia. En els primers mesos de la revista es registra l’enfrontament doctrinal entre el hegelianisme polític i republicà d’Emilio Castelar (que obre el primer número de la revista amb el llampant escrit titulat “La filosofia del progreso” ) i les tesis conservadores i obertament antipositivistes d’Antonio Maria Fabié (explicitades a la sèrie d’articles “Examen del materialismo moderno”, que reeditarà posteriorment en forma de llibre). Cal fer notar que Fabié havia recentment traduït i prologat la primera edició castellana de la Lógica de Hegel (1872).

A les pàgines de la revista també es posa de manifest el moment de decadència que viu el krausisme, entorn del qual es polemitza de manera contínua. Del principal inspirador a Espanya de la filosofia de Krause, Julián Sáez del Río, la publicació treu a la llum per primera vegada les “Cartas inéditas”, gràcies a un deixeble seu, Manuel de la Revilla, amic de Perojo, també inscrit ara a les files del neokantisme.

És important subratllar que a les pàgines de la Revista europea inicia José del Perojo entre març i agost de 1875 la primera divulgació seria del neokantisme a Espanya, mitjançant un seguit d’articles que ràpidament aplega sota el títol Ensayos sobre el movimiento intelectual en Alemania. Sembla que l’aparició el desembre d’aquell mateix any de la Revista contemporánea és la conseqüència directa de la negativa de Medina a traspassar la propietat de la revista al jove filòsof kantià, el qual segurament cercava convertir-la en una plataforma en oberta lluita contra els grans sistemes filosòfics, particularment de crítica a la metafísica i al krausisme.

És altament significatiu que en els catàlegs editats de la biblioteca de l’Ateneu corresponents a 1874 i 1891 figurin les que han estat considerades com les tres revistes més significatives en el procés de renovació del pensament filosòfic i cultural espanyol d’ença la revolució de 1868 fins al tombant del ...

És altament significatiu que en els catàlegs editats de la biblioteca de l’Ateneu corresponents a 1874 i 1891 figurin les que han estat considerades com les tres revistes més significatives en el procés de renovació del pensament filosòfic i cultural espanyol d’ença la revolució de 1868 fins al tombant del segle XX. Són per ordre d’aparició La Revista de España (1868), Revista europea (1874), i Revista contemporánea (1875), publicacions adreçades als sectors intel·lectuals-professionals i a les classes mitges il·lustrades. Com tampoc no és inútil recordar que a l’Ateneu els socis tenien a l’abast una enorme varietat de premsa periòdica catalana, espanyola i europea, així com un ampli ventall de revistes il·lustrades, tribunes d’opinió i publicacions especialitzades, particularment franceses, angleses i italianes, com mostren els esmentats catàlegs.

Pel que fa a la recepció i a l’impacte intel·lectual d’aquesta publicació no hem trobat, fins al moment, notícies directes per part de figures del món ateneístic. En això cal tenir en compte que es tracta d’una revista on la presència catalana és inexistent, descomptant unes col·laboracions molt puntuals del periodista reusenc Josep Güell i Mercader en aquells anys resident a Madrid dirigint premsa republicana afí a Castelar. Amb tot, hi ha un parell de referències creuades en l’epistolari de Menéndez Pelayo amb els seus antics professors Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i d’Ors a propòsit de la polèmica abans esmentada sobre la ciència espanyola, el 1876. Destaquem, a més, que aquest és un any en què el jove filòsof santanderí dóna a conèixer per primera vegada, mitjançant tres llargs articles a la Revista Europea, els fonaments programàtics del seu projecte Historia de los heterodoxos españoles, un ambiciós treball que ben segur va haver d’impactar força entre els ambients intel·lectuals que Menéndez havia tractat durant els seus anys d’estudi a Barcelona.

Globalment pensem que tant pels temes i els debats que tenien cabuda a les pàgines de la publicació com per la notorietat de les personalitats que hi escrivien, amplis sectors de la intel·lectualitat catalana devien seguir amb interès el lliurament setmanal de la Revista europea, particularment fins a 1878, els anys de major interès de la publicació. D’una manera més específica aquest interès per la revista segur que respon també a la possibilitat de seguir –mitjançant la secció “Boletín de las asociaciones científicas” i alguns articles específics- la rica vida cultural de l’Ateneo de Madrid: les controvèrsies que s’hi registren entre els diversos corrents filosòfics en un moment de dissolució doctrinal del krausisme i d’explícita irrupció del positivisme, les polèmiques científiques entorn de l’evolucionisme (per exemple, a la càtedra de prehistòria de l’Ateneo entre el creacionista moderat Juan Vilanova i el combatiu evolucionista Manuel de la Revilla) o el debat a la càtedra de Literatura i Belles Arts sobre el realisme en l’art dramàtic i en el teatre contemporani, per citar només alguns exemples. Tot això es produeix a les envistes de la forta controvèrsia que viurà el mateix Ateneu Barcelonès el 1877 per la sèrie de conferències sobre filosofia del positivisme i sobre Amèrica precolombina a càrrec de Pere Estasén i Joaquim M. Bartrina, respectivament.