La primera edició de l’obra, en dos volums, va córrer a càrrec de la parisenca A. Lacroix, Verboeckhoven et Cie. l’any 1865 i va esgotar-se en pocs dies. L’obra va conèixer nombroses reedicions en els anys següents. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una sisena ed. de ...

La primera edició de l’obra, en dos volums, va córrer a càrrec de la parisenca A. Lacroix, Verboeckhoven et Cie. l’any 1865 i va esgotar-se en pocs dies. L’obra va conèixer nombroses reedicions en els anys següents. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) és una sisena ed. de 1869 de la mateixa editorial. En tenim constància a la BAB des de 1886-1887. Els socis de l’entitat disposaren d’una traducció castellana de l’obra com a mínim des de 1891.

Quinet reflexionà sobre la matèria que l’ocupa en el llibre durant anys en el seu exili a Bèlgica i Suïssa. Partí de la idea que el balanç de la Revolució francesa no podia ser impecable, perquè sinó difícilment podien explicar-se molts dels successos que la seguiren i marcaren la història del país posteriorment. Allunyant-se de les visions més maniquees a l’ús, presentà un balanç ple de clarobscurs, essent especialment crític amb l’etapa anomenada del Terror. Considerà que durant aquell període es van defensar i implementar principis que entraven en contradicció oberta amb l’esperit genuí de la Revolució i, que segons l’autor, eren manifestacions del pòsit subsistent de la cultura política de l’Antic Règim, profundament marcada per la influència del catolicisme.

Exercici de reflexió i avaluació del període revolucionari recent, Quinet defensà la necessitat d’exercir la revisió i la crítica de la Revolució en nom de la Revolució per aconseguir fer prosperar la llibertat i la democràcia.

L’obra va ser recuperada amb interès els anys 1980’s per historiadors com François Furet.