L’obra havia estat editada per primera vegada a finals de l’any 1874 per Dentu i va ser reeditada diverses vegades en els mesos següents. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) forma part de l’edició de les obres completes de la qual va fer-se càrrec la parisenca Germer Baillière ...

L’obra havia estat editada per primera vegada a finals de l’any 1874 per Dentu i va ser reeditada diverses vegades en els mesos següents. L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) forma part de l’edició de les obres completes de la qual va fer-se càrrec la parisenca Germer Baillière. En tenim constància a la BAB des de 1886-1887.

És la darrera obra que Quinet va veure publicada en vida i, segons afirma l’autor mateix, conté l’expressió dels seus ideals més íntims i la síntesi del seu pensament. L’esprit nouveau és, en bona mesura, el testament intel·lectual de l’autor i, al mateix temps, una síntesi propositiva en què es condensen les seves conviccions i inquietuds, i els seus procediments i actitud intel·lectuals. Quinet hi manifesta la incapacitat tant del materialisme com de l’espiritualisme per copsar la realitat en la seva globalitat, i aspira a una conciliació entre el domini de les ciències naturals i humanes que remet a l’esforç unificador assajat a La création (1870).

L’obra va tenir una traducció castellana de Benjamín Posse apareguda a Buenos Aires el 1876. Anys més tard va aparèixer una altra edició decimonònica en castellà a Madrid, que va ser traduïda per M. Alonso Paniagua i editada per La España Moderna.