L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) forma part de l’edició de les obres completes de la qual va tenir cura la parisenca Germer Baillière . De la primera edició de l’obra se n’havia fet càrrec Michel Lévy Frères el 1860. En tenim constància a la BAB des de ...

L’exemplar de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) forma part de l’edició de les obres completes de la qual va tenir cura la parisenca Germer Baillière. De la primera edició de l’obra se n’havia fet càrrec Michel Lévy Frères el 1860. En tenim constància a la BAB des de 1886-1887.

Amb Merlin l’enchanteur Quinet revenia al gènere de l’epopeia, que ja havia practicat a bastament els anys 1830’s amb Ahasvérus (1833), Napoléon (1836) i Prométhée (1838). L’obra s’inscriu, doncs, en la línia de la seva creació més literària, i per bé que també conté una dosi important de simbolisme i misticisme, palesa un tractament i un to més familiar i irònic que les anteriors.

El mateix autor afirma en el prefaci haver tardat prop de trenta anys a definir el pla de l’obra i set a executar-lo. Quinet es val d’aquesta figura del cicle artúric, amb l’aspiració de posar en mans dels francesos una vasta creació literària que condensi el geni i la trajectòria del seu poble. L’obra, epopeia en prosa que es composa de vint-i-quatre cants, esdevé vehicle d’expressió del seu pensament polític i religiós mitjançant motius al·legòrics.