El volum, que conté dos treballs, Les roumains i Allemagne et Italie , forma part de l’edició de les obres completes de la parisenca Germer Baillière . En tenim constància a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) des de 1886-1887.

Les roumains va ser publicada l’any 1857 en el volum ...

El volum, que conté dos treballs, Les roumains i Allemagne et Italie , forma part de l’edició de les obres completes de la parisenca Germer Baillière. En tenim constància a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) des de 1886-1887.

Les roumains va ser publicada l’any 1857 en el volum sisè de l’edició de les obres completes de Pagnerre, tot i que ja s’havia donat a conèixer l’any abans a la Revue des Deux Mondes . L’obra apareix, doncs, en un moment clau, ben poc després de la fi de la Guerra de Crimea i del tractat de pau de París, quan el present i el futur dels principats del Danubi estaven en discussió i formaven part de l’agenda política europea. Alguns intel·lectuals francesos com Jules Michelet (1798-1874) o el mateix Edgar Quinet, ja actuaven des de feia anys com una veu favorable a les aspiracions nacionals dels romanesos. Al mateix temps, els estudiants romanesos agrupats a la Société des étudiants roumains de París, entitat que presidí durant uns anys Alphonse de Lamartine (1790-1869), eren seguidors assidus de les lliçons que impartien els esmentats professors al Collège de France.

A l’inici de l’obra, en un text breu escrit des de l’exili a Brussel·les adreçat als romanesos, Quinet observa que la seva causa ja no pot ser ignorada a Europa, i els encoratja a continuar lluitant per la llibertat del seu poble i l’assoliment d’un estat propi. L’autor ressegueix la història, la llengua, la religió i les tradicions del poble romanès, i exposa les causes que, al seu parer, expliquen la manca de desenvolupament d’un estat-nació homologable a altres casos europeus.

Allemagne et Italie havia estat publicada per primera vegada l’any 1839 en dos volums, per bé que el contingut d’aquesta primera edició presenta diferències importants amb l’exemplar de la BAB. El volum reuneix una sèrie d’articles escrits majoritàriament en la dècada dels anys trenta. La primera part de l’obra aplega els treballs referents a Alemanya, en què l’autor manifesta el seu coneixement profund de la política, la filosofia i la cultura germàniques i en què sovintegen els exercicis comparatius amb el cas francès. La segona part és la consagrada a Itàlia, país que visità i va recórrer l’any 1836. Els escrits presenten la forma de diari de viatge i presenten un estil més literari i menys assagístic que no pas els de la primera part. Els textos contenen nombroses observacions i reflexions sobre l’art, la cultura i la història política de la península Itàlica. L’interès per identificar i pouar en el «genie» italià, l’autor el manifestà, també, en algunes lliçons professades al College de France i en l’obra Les Révolutions d’Italie (1848-1852).