El primer número de L'Avens apareixerà el 1881 sent una obra modestíssima feta amb una tècnica primitiva, la velografia, i limitat a una edició de menys de cent exemplars amb només quatre fulls per exemplar.
L'Avens era en aquest moment el portaveu velografiat d'uns quants joves radicals que volien ...
Llegir [+]
El primer número de L'Avens apareixerà el 1881 sent una obra modestíssima feta amb una tècnica primitiva, la velografia, i limitat a una edició de menys de cent exemplars amb només quatre fulls per exemplar.
L'Avens era en aquest moment el portaveu velografiat d'uns quants joves radicals que volien continuar l'orientació modernitzadora que Valentí Almirall havia donat al catalanisme, fet que comptarà amb l'aprovació del propi Almirall.
En aquesta etapa inicial el cap del grup fou Jaume Massó i Torrents amb la col.laboració de Josep Meifrèn, Emili Guanyavents i, posteriorment, Ramón Casas. Sota la creació d'aquesta revista hi havia la intencionalitat de continuar l'obra del almirallià Diari Català, recentment desaparegut.
Aquesta labor sobrepassava en molt les forces de Massó i uns mesos després de la seva sortida Jaume Massó donarà per finalitzada l'etapa velografiada de L'Avens anunciant la propera aparició impresa de la revista; cosa que succeirà a partir del 1882 convertintt-se L'Avens, en aquesta segona etapa, una revista cultural, millorant notablement la seva presentació. L'Avens, esdevindrà un dels punts clau en l'aparició del moviment modernista.
L'Avens iniciarà la seva segona etapa el gener de 1882, apareixent ja com una revista impresa d'alta qualitat, en fort contrast amb els seus inicis.
L'Avens renunciarà a la seva pretensió d'esdevenir un periòdic continuador del Diari Català i es presentarà ja com una revista intel·lectual. La qualitat de la revista millorarà espectacularment i s'hi introduiran millores regularment. Malgrat aquests canvis L'Avens mantindrà el seu caràcter innovador, modernitzador i rupturista amb el tradicionalisme i l'immobilisme dels sectors catalanistes més conservadors, rebutjant també l'estancament espanyol i buscant referents modernitzadors a Europa.
A partir del juliol de 1883 Ramon D. Perés substituirà a Massó com a director iniciant-se una etapa brillant en la que L'Avens comptarà amb redactors de la talla de Narcís Oller, J. Yxart, o A. Mestres agrupant-se al voltant de L'Avens el bo i millor dels escriptors catalans de totes les tendències amb noms com Valentí Almirall, Apel.les Mestre, Pompeu Fabra, Raimon Casellas, Pompeu Gener o Jaume Brossa entre els seus col·laboradors habituals. Ramón Perés era partidari d'una modernització cultural que superés el limitat marc que suposava fins aleshores la Renaixensa i jocfloralisme emprant la crítica com a eina de depuració i millora literària.
L'Avens presentarà dues tendències molt clares i renovadores, des del punt de vista artística apostarà clarament pel naturalisme, mentre el seu posicionament polític defensarà el catalanisme més participatiu i actiu.
Aquests esforços per convertir L'Avens en una revista d'alta qualitat amb millores constants augmentaran el seu prestigi intel·lectual, arribant a ser considerada com un dels punts de partida del moviment modernista, però acabaran dificultant la seva viabilitat econòmica i el 1884 serà suspesa.
El 1889 tornarà a apareixer la revista. Aquesta tercera etapa de L'Avens serà iniciada pel seu creador original, Jaume Massó, recentment retornat de Londres, i conservant gran part dels col·laboradors que tenia abans de la seva suspensió.
Per evitar els problemes econòmics que havien comportat la desaparició de la revista el 1884 Massó donarà a la revista el format que tenia durant el 1883, sense apropar-se als estàndards d'altíssima qualitat que havia assolit l'any següent.
Tal i com havia succeït en la seva segona etapa, la revista comptarà amb la col·laboració d'algunes de les personalitats més destacades de la intel·lectualitat catalana com Cortada, Rusiñol, Maragall, Casellas i Jaume Brossa.
El 1891 L'Avens iniciarà una de les seves campanyes més destacades al posicionar-se clarament a favor d'una campanya lingüística que, en la línia de Pompeu Fabra, defenses la modernització ortogràfica del català, fugint dels arcaismes medievalitzants dels Jocs Florals i alhora protegint-lo dels castellanismes i la vulgarització del llenguatge del carrer. Aquesta campanya esdevindrà un dels precedents més clars per la definitiva normativització del català el 1913.
La campanya en defensa de la normativització del català, seguint les propostes de Pompeu Fabra, implicarà fins-hi-tot un canvi en el nom de la revista que passarà a anomenar-se L'Avenç a partir del 1 de gener del 1891. Aquest posicionament tan clar provocarà l'enfrontament amb personatges com Jaume Colell, Ignasi Farré i Carrió i Claudi Omar i Barrera, contraris als canvis ortogràfics que estava promovent L'Avenç.
Els seus últims anys la revista adoptarà un to cada cop més radical, establint-se fins-hi-tot contactes amb personalitats properes al món anarquista, i en ella es plasmarà la influència de les principals corrents de pensament europees en els redactors, (Ibsen, Maeterlinck, Tolstoi, i sobre tot, Nietzsche). Cal senyalar que L'Avens es caracteritzarà per la seva voluntat d'introduir el rigor científic, (positivista), de donar dignitat nacional a tots els aspectes de la cultura catalana.
El caràcter cada cop més radical de L'Avens en un context de creixent violència terrorista anarquista portaran a Massó a posar fi a la revista a finals del 1894.
Llegir [-]
Entreu